Casos Compartits. Models d'Expriències i Aprenentatge Significatiu. MiniPAC 2.2

El fet de compartir històries, ha estat una pràctica habitual des de sempre per a tots nosaltres, els humans.
I si ens centrem en l’educació, observem que l’hàbit és encara més freqüent:
De la mateixa manera que compartim històries amb la resta dels professionals, al passadís, als claustres, al carrer, al bar, (i així mateix amb la resta de persones en els diferents contextos d’interacció), també ho fem amb els nostres alumnes, demanant-los que comparteixin històries entre ells. I nosaltres mateixos, amb les històries que els expliquem, els donem l’oportunitat d’adaptar-les a les seves pròpies situacions. Compartir històries és, en definitiva, una forma de realitzar un Aprenentatge Significatiu.
En aquesta activitat, el que es pretén, és compartir històries entre nosaltres, els companys de l’aula, i/o a partir dels casos exposats a la base KITE, on s’hi incorporen multitud de dades i casos (històries), de manera ordenada, indexada, classificada segons diferents criteris – nivell, matèria, recurs TIC utilitzat, tipus d’activitat..., per a obtenir referències de casos d’ensenyament-aprenentatge, on hi intervenen les TIC.

CONCLUSIONS:

Aquesta activitat ha resultat molt enriquidora, per una banda, per les històries que hem compartit a l’espai de l’aula destinat a tal objectiu: el de compartir casos. I per altra banda, ara disposem del recurs que ens ofereix la base de dades KITE, on podem trobar multitud d’experiències que ens poden ser de molta utilitat en la nostra tasca com a docents, com a Educadors, ja que l’aprenentatge a través de les històries dels altres és clau per a futures experiències pròpies, ja que permeten construir un patró que d’alguna manera s’activa en la memòria quan ens trobem en situacions similars.

Ara em ve al cap aquella frase feta que sempre he sentit a dir, però que ara li dóno encara més significat: “Compartir és viure!” Potser podríem incorporar la frase feta a la Base de Casos Kite.... doncs realment li dóna ple sentit!

Després de l’experiència realitzant aquesta PAC, em plantejo d’una altra manera l’ús de les TIC i la seva funcionalitat. Aquestes reflexions m’han ajudat a veure clar el canvi que cal fer, per adaptar-nos a la societat actual, a la demanda que els alumnes o usuaris en situacions educatives, ens en fan; però cal estructurar-ho, tenir recursos, una bona planificació i seqüenciació... I el que ha permès aquesta comunitat virtual amb la que hem compartit les experiències, és que ara disposo d’un bon grapat de recursos que d’alguna manera ja s’estan classificant al meu cap.... i que tal vegada podré aplicar al meu context particular.
Basar-se en experiències que han funcionat a d'altres, ha estat sovint la base del nostre treball.

CANVI CONCEPTUAL MiniPAC 2.1

(...) I un cop realitzades les MiniActivitats de la PAC1 i aquesta mateixa 2.1, aquí us insereixo el Mapa del Canvi Conceptual, i també el mapa Síntesi del meu Propi Canvi Conceptual, així com algunes Conclusions que n'he extret!

CANVI CONCEPTUAL:



SÍNTESI DEL MEU PROPI CANVI CONCEPTUAL:



Els éssers humans estem vius. I per tant, estem en constant interacció amb el Medi, i tot allò que el conforma. Som membres de la Societat. En aquesta interacció, Construïm una sèrie de Representacions Mentals, que són aquelles que ens permeten crear la Realitat. Però no pas una realitat qualsevol, sinó una realitat mental Pròpia, Personal i Única. Aquesta, serà diversificada segons cada persona, segons les seves pròpies Necessitats i Intencions. És en aquest punt en el qual es genera Coneixement, i es produeix una Educació a través d’aquests nous coneixements. Però cal destacar que no n’és una Educació que copia Coneixements, sinó que els Crea a partir de les pròpies Representacions mentals. Per això, amb aquest caire personal i característic de cada individu, en el qual es creen coneixements, el que hi succeeix s’anomena justificadament, APRENENTATGE SIGNIFICATIU.
Què és el que ens permet la Tecnologia? És utilitzada com a base i Suport dels Aprenentatges Significatius, que en són Coneixements. Per tant, totes aquelles Eines i aplicacions que ens ofereix la Tecnologia com a suport per a la creació d’aquests nous coneixements, se l’anomena TECNOLOGIA EDUCATIVA. I és, en definitiva, el que ha succeït en mi i en cadascun dels estudiants que participem a l’aula i a l’assignatura, durant la realització de totes les Miniactivitats. He pogut experimentar l’ús de les noves Tecnologies, i algunes de les eines aplicades a l’assignatura d’NTICE (Participació al Debat, ús de l’aplicació Cmap-Tools, argumentacions amb el Model de Toulmin, lectures...), les quals m’han permès contrastar els esquemes mentals que posseïa prèviament, amb aquells Esquemes mentals que s’han construt de nou en la meva ment, tot fent trontollar els anteriors. És a dir, que ara posseeixo noves representacions Mentals, i per tant s’ha produït Coneixement en mi, i l’Educació hi ha tingut presència amb la Tecnologia com a nexe, tot interaccionant amb d’altres membres socials (companys de l’aula, consultor...), i entre tots, i alhora cadascú el seu particular, hem pogut observar un Procés Cognitiu de relacions Conceptuals, que ens han permès un canvi Conceptual reflectit en les Noves Representacions Mentals.

En definitiva: La Tecnologia, m’ha servit com a suport per la Nova Comprenssió de Conceptes, i la Nova Creació de Marcs Conceptuals. S’ha Produït doncs, Canvi Conceptual.

CONCLUSIÓ

Reiterant la teoria explicada, els éssers humans interaccionem. I per tant generem coneixement constant, a través dels diferents escenaris amb els que topem. Trontollen els nostres esquemes, es produeix nou coneixement, representem d’una manera pròpia i personalitzada la Realitat, que la comprenem de manera individual. Adquirim nous Marcs Conceptuals, i una nova Comprenssió de Conceptes, la qual denominem CANVI CONCEPTUAL.